Rollito de oro 2018.
D. Vicente Causanílles
Marí.
Pertenece a una gran familia de arraigo y gran valedora de
nuestras fiestas, Clavario varias ocasiones, ha demostrado su gran amor y
cariño a nuestra Patrona siendo indiscutiblemente el puntal en su paso
procesional.
Vicent es sin duda un gran festero y sobretodo una gran persona, que tiene
merecido ser el Rollito de Oro de nuestras fiestas.
La entrega fue hecha por nuestra Presidenta Iris Macias, y el acto fue amenizado por el gran amigo del homenajeado, Manolo "El Sanro", que nos hizo llorar a todos con su recuerdos. También leyó el escrito que sobre la vida de su padre hizo su hija con la que recorrimos, toda su vida y la vida de la propia calle.
En este momento de alegría, estuvo acompañado de toda su familia, con la presencia de su madre Rosa, que ya fue Rollito de Oro 2011 de la calle.
ROLLET D'OR 2018 En VICENT CAUSANILLES MARÍ
Molt ha plogut ja des de l'any 1940, en el que Vicent Causanilles Pérez i Rossa Marí Peris van decidir vindre a viure al carrer Mare de Déu del Lledó, sent la seua primera vivenda al nº 48, casa d'un dels germans de Vicent, fins que es van obrar sa casa al nº 37, que actualment és la vivenda familiar.
Ni més ni menys que 78 anys veïns d'aquest carrer, el que ha segut testic de tota una vida de la família Causanilles – Marí.
Vicent Causanilles Pérez i Rossa Marí Peris, de mal nóm «la Nàguera», coneguda en tot el Raval per l'energia que l'ha caracteritzada sempre, van tindre tres fills: Rossa, Paquita i Vicent.
Els tres germans van crèïxer en aquest carrer i van rebre amb molta il.lusió la notícia que els va donar son pare quant, a l'any 1951 van decidir els veïns dels Carrers Verge del Lledó i Lope de Vega, la gran majoria llauradors, celebrar cada any al tercer diumenge d'octubre la fi de la collita de l'arròs, donant-li així les gràcies a la Patrona de Castelló.
Fundadors implicats en tots i cadascun dels progresos que han anant aconseguint per a les nostres festes, des dels seus inicis fins a dia de hui, junts van transmetre als seus tres fills per igual la seua passió per les festes. Avuí encara tenim la sort de comptar entre nosaltres amb la presència de Rossa, que als seus 98 anys viu les festes amb la mateixa emoció del primer dia.
Cadascun dels seus fills han participat des de menunts en l'organització de les festes: eixint de barrers, de panners, de teja, com actors a les obretes de teatre en valencià, etcètera, però ha sigut el xicotet de la casa, Vicent, qui ha continuat amb les tradicions de la família.
Nascut a aquest carrer Verge del Lledó, un 15 d'agost de l'any 1952, ni fet a posta, va decidir nàixer en un día de festa nacional, qui anava a dir-li als seus pares que el xicotet de la casa seria el seu digne relleu «fester»
I és que des de que té ús de raó, ha treballat per a les festes, donant el seu recolzament a la Junta en cada moment.
Acompanyat de la la seua dona Mari Carmen i dels seus fills, David i Viviana, han sigut clavaris en vàries ocasions a l'any 1986 i al 2011, i han deixat sa casa a amics per tal de que pugueren ser-ho.
Sa casa sempre ha estat oberta per al que fera falta per a les festes i cada any segueix reunint en la seua porta a amics i familiars que els acompanyen en aquesta data tan important per a ells.
Vicent i Mari Carmen junts, han transmés als seus fills, nora i gendre i als seus nets Marcos, Laura i Noa, la il•lusió per les festes dels carrers Verge del Lledó i Lope de Vega, i hem pogut vore'ls en reiterades ocasions en molts del actes que es celebren.
Molts són el moments inoblidables que ha viscut Causanilles junt als membres de la Junta, sobre tot quant estaven tots en actiu, que es poden considerar els anys daurats d'aquestes Festes.
Per aquells temps, la Junta estava formada junt a Causanilles per Juan el de la Chiva, Ricardo, Ramón Belenguer, Manolo el de les Chates, el Sanro, Pepe el Perrico, Tonico, Toni, Tico el Carnisser, Pepe el de la Schweppes, Cristóbal, Miguel de la Rubia, Manolo Mundina (espere no deixar-me a ningú)
Junt a les seues dones han organitzat grans festes, tota una setmana d'actes i espectacles on no podien faltar la nit de varietés, orquestres, sopars de pa i porta, nit de teatre en valencià, balls, paelles, guinyotaes i, com no, les disfresses tan originals que preparaven les dones totes juntes. Molts bons records i moltes, moltes rialles.
Hem pogut veure a Causanilles fent de tot al llarg d' aquests anys: reunions, cobrant quotes, venent loteria, repartint taules i cadires, ajudant en els muntatges, disfressat, com actor de teatre valencià, conduïnt el trenet el dia de la xocolatà, acompanyant a les dones en els rollets, a la misa a Lledó, rient, plorant, ballant i inclús disgustat i cabrejat, de vegades en raó, i de vegades sense raó, però tots sabem que inclús aixó forma part de la convivència i si no, no podríem tastar el bon sabor de boca que ens deixa la reconciliació.
Podríem contar mil i una històries viscudes, ja que tota una vida dedicada a les festes del seu carrer dóna per a molt.
Segur que Vicent sent especial estima al recordar el dia de la festa del Pilar, previa l'inici de festes, on ell tenia un paper molt important, ja que aportava el seu medi de treball per a col•laborar amb la Junta.
I és que fins fa poquet, els nostres carrers eren engalanats amb arcs de matissa, la qual s'arreplegaba en la muntanya el dia del Pilar i, com no, aprofitaven tots els homens de la Junta per esmorzar..... Després transportaven la matissa en el «Camionet de Causanilles» fins al carrer on es preparaven al seu magatzem tots els arcs.
No podem deixar de fer especial menció a la parella Zipi i Zape, és a dir, Vicent Causanilles i Manolo «Sanro», el seu inseparable veí amb el que ens ho han fet passar tan bé en el pregó dels últims anys, disfressats junt a les seues famílies i fent-nos gaudir de les seus dots d'interpretació.
Ell ho sent, ho viu intensament i l'emocionen tots i cadascun dels actes que es fan en les festes.
Tots sabem que mentre estiga Vicent Causanilles en vida, igual que va fer son pare, anirà al costat de la Mare de Déu cada tercer diumengue d'octubre.
Encara es fica nerviós com un xiquet, any rere any, quant s'aproxima la data. Se li humixen els ulls en missa al sentir a sa mare recitar els gojos a la Mare de Déu i se li fica la carn de gallina quant sent cantar la Salve a tots el seus veïns junts, i és que tota eixa emoció és un cúmul de bonics records i vivències inoblidables de molts i molts anys que des de la seua infància li ha regalat el carrer Verge del Lledó, el seu carrer, la seu llar.
Enhorabona per haver nascut en aquest carrer, no tots ho poden dir!
Gràcies per tots els teus anys dedicats a les nostres festes i pels que vindran.
Viridiana Causanilles.
